El gest d’Obama amb Cuba

mayo 4, 2009 at 2:18 pm (Articles)

CLARA CASTELLÓN BRIANSÓ. ANÀLISI

Obama ha anunciat aquesta setmana que aixeca les restriccions que havia imposat l’administració Bush als cubans nord-americans per enviar diners o viatjar a Cuba. Fins ara, podien anar-hi un cop cada tres anys i durant un temps màxim de 14 dies i podien enviar 300 dòlars cada tres mesos. Però el gest del govern d’Obama de moment no és més que això: un gest simbòlic per fer notar a Cuba que les relacions diplomàtiques entre tots dos països poden millorar si els germans Castro fan alguns canvis a la illa.

No és una mesura històrica des dels any seixanta – quan es va consolidar la revolució cubana i les relacions amb EUA es van enfosquir. És simplement la supressió d’una política força dura implantada pel govern de Bush durant el seu mandat, que s’entén tenint en compte que Bush va guanyar les eleccions en part gràcies al suport del lobby cubà de Florida, format per exiliats polítics fermament anti-castristes.

Amb l’anunci d’Obama, el lobby cubà es lamenta perquè ho considera una concessió a la dictadura comunista de Castro, ja que el 30% dels diners que arriben a Cuba van a parar a mans de l’Estat en forma d’impostos. I el fet de viatjar a l’illa és, segons ells, una traïció contra el país que els va acollir, els Estats Units.

En canvi, moltes veus entre el partit demòcrata i també alguns republicans, així com empresaris que volen comerciar lliurement amb Cuba (majoritàriament de Texas), veuen la mesura com un gest tímid i insuficient. Des que Obama va ser investit president dels Estats Units, el gener passat, tant al Congrés com al Senat constantment membres de tots dos partits demanen la supressió del bloqueig de Cuba, vigent des de 1962.

Per tant, Obama s’ha col•locat ben bé al mig i amb això no ha aconseguit fer content ningú de l’esfera política nord-americana a excepció dels seus aliats. Els que sí que són feliços amb la decisió del govern d’Obama són els cubans immigrats als Estats Units més per raons econòmiques que polítiques. Tant els hi fa que l’Estat cubà es quedi el 30% dels diners que envien, perquè el 70%, sense límits, va a parar a les seves famílies. Per ells no és una traïció als Estats Units el fet de viatjar a Cuba tant com es vulgui; és una forma de veure els familiars i amics que han quedat enrere. Almenys la mesura d’Obama, sigui un gest insuficient o sigui una concessió al comunisme diabòlic, ha fet feliços a uns quants.

Una altra peculiaritat de la mesura d’Obama respecte de Cuba, a banda de la polèmica que ha aixecat, és quan s’ha anunciat: pocs dies abans de la Cimera de les Amèriques. La reunió, celebrada aquest cap de setmana, aplega tots els mandataris d’Amèrica excepte els de Cuba. Cada cop són més els governs llatinoamericans que simpatitzen amb Castro; el nou president dels Estats Units hi havia d’arribar amb bon peu.

Obama s’estrenava en el seu contacte amb Llatinoamèrica i no ho ha fet del tot malament. Només començar la cimera, va afirmar que les relacions diplomàtiques d’Estats Units amb Cuba fins el moment havien estat un fracàs. Aquest cap de setmana ha dit també que vol apropar-se a Cuba, però sempre i quan el règim canviï de parer respecte d’alguns assumptes.

El govern cubà s’ha mostrat disposat a dialogar sobre drets humans i llibertat d’expressió amb Estats Units. Obama i Clinton han dit que Cuba ha de fer una transició cap a la democràcia, respectant els drets humans i la llibertat d’expressió. Poca cosa més han dit els líders de tots dos països, enmig de discursos buit (“estudiarem les propostes i farem el que sigui convenient” i d’altres semblants). Queden moltes preguntes per respondre. La principal: on aniran a parar les renovades relacions entre Cuba i Estats Units?

Anuncios

Permalink 2 comentarios