“No tots els africans toquem els tambors”

marzo 24, 2009 at 11:16 am (Articles)

L'artista pluridisciplinar XumoEl Centre d’Estudis Africans va presentar dimecres passat un documental sobre els artistes sud-saharians a Barcelona: Expressions de l’Àfrica negra a Barcelona. El film durava 30 minuts i comptava amb músics, escriptors, dramaturgs i artistes en general vinguts del sud del Sàhara. Tots tenien en comú un cert grau d’eclecticisme; tots es trobaven a mig camí entre l’Àfrica negra i Barcelona.  Tots denunciaven els prejudicis que hi ha entorn de l’art africà a Europa. Per exemple, Oli Silva Mû, músic, denunciava que “la gent de nosaltres s’espera tambors, i no tots els africans toquem els tambors”.

La presentació del documental va comptar amb la presència dels tres creadors, la directora del Centre d’Estudis Africans (CEA) i un dels artistes del documental, Rui Saldanha, director de teatre. Entre el públic, molts membres del CEA, els artistes que han participat al documental i alguna presència destacada, com la de Laia Marull (guanyadora d’un Goya pel seu paper a Te doy mis ojos).

Després de veure el documental, es va obrir un col·loqui curt sobre què és l’art i, sobretot, què significa l’art per un continent tan complex i empobrit com l’Àfrica. La finalitat principal de tot plegat no era altra que enderrocar prejudicis sobre els artistes africans, donar-los a conèixer.

En un context d’immigració de diferents procedències globals on un dels orígens és l’Àfrica negra, surt aquest documental per canviar la percepció que en general es té dels africans malmesa per les imatges de pasteres, sense papers, problemes d’integració, guetos, etc. No és que en el documental s’amagués aquesta realitat, molt evident avui en dia, sinó que es volia donar un gir i intentar no identificar una persona només pel seu origen sinó pel que fa.  Oli Silva Mû, músic, ho deixa clar quan afirma:  “Primer som estrangers i després artistes, però això no vol dir res. Picasso era estranger a França, però ningú ho va pensar. S’estan perdent moltes coses amb nosaltres”.

La majoria d’ells, en el documental, coincideixen a defensar que l’art no entén de d’orígens i que les etiquetes (art africà, art contemporani, art exòtic, folklore) és el que realment fa mal a l’hora d’acceptar diferents tipus d’art. Com diu Inongo Vi-Makome, “nosaltres hem de lluitar per aconseguir el nostre espai perquè aquí som desconeguts, Àfrica no existeix”.  Tot i així, la imatge més emotiva del documental era quan parlaven sobre els seus orígens, sobre l’Àfrica abandonada a la qual difícilment podran tornar si volen prosperar. Tal com afirma Ana Nbemgue, ballarina, “ja no sóc de l’Àfrica, quan hi vaig tinc ganes de tornar a aquí”, o Nino Galissa, “allà em veuen com un espanyol, però aquí sóc un immigrant sub-saharià”.

La majoria dels africans i africanes del documental combinen la música, el teatre o les exposicions amb la feina que els dóna el pa de cada dia. Aquesta és una característica que també comparteixen amb molts dels músics d’origen no africà. Però, són afortunats de tenir un petit lloc en el panorama artístic. Segons els mateixos artistes, hi ha molts africans que al seu país d’origen es dedicaven a l’art i ara han de prescindir del seu talent i treballar en qualsevol altra cosa perquè la seva virtut és només anecdòtica. “Com a artista és molt difícil evolucionar aquí i viure de l’art”, tal com diu Ana Nbemgue.

 

Per més informació

Blog del documental:

http://ceadiaspora2009.wordpress.com/

 

Fragment del documental:

http://www.youtube.com/watch?v=iKhAUwTO72E

 

Web del Centre d’Estudis Africans:

http://www.estudisafricans.org/index2.htm

Anuncios

Permalink 2 comentarios

Llibres i porres

marzo 19, 2009 at 10:47 am (Articles)

Moments després, la dignitat va ser trepitjada per la violència

Moments després, la dignitat va ser trepitjada per la violència

Llibres i porres és un d’aquells titulars que sorgeix sol, després d’una manifestació que combinava pacifisme, reivindicació, tensió, algun vandalisme marginal  i cops de porra.

 

 

Ahir cap a les 9 del vespre sortíem del Palau de la Virreina i ens vam trobar una manifestació d’estudiants en contra del que havia passat al matí. Els antiavalots havien desallotjat els estudiants que ocupaven la UB des de feia 4 mesos. Però havia estat un desallotjament per la força, amb diversos ferits (fins i tot periodistes).

Va córrer la veu i ahir a la nit, diversos milers de persones (més de 1.000 en contra del que han dit els mitjans) es van reunir a la plaça Universitat per protestar contra la manera de fer dels mossos. Entre alguns lemes destacaven:

“Resistència, resistència!”

 “Fora els mossos de la universitat!”

“Saura dimissió!”

“Què fa la policia? Tortura i assassina!”

Era una manifestació eminentment pacifista però com d’altres vegades hi va haver moments de molta tensió. La frontera entre el pacifisme i la violència va estar en alguns moments borrosa per actes dels propis estudiants.

Per exemple, quan un estudiant va llençar una llauna de cervesa a un destacament de mossos, els manifestants que hi havia al voltant es van queixar i l’increpaven: “No, així no! Déu meu, l’estem cagant”. Però aquests actes aïllats ni de lluny justifiquen el que va passar ahir a la nit.

Nosaltres érem a la cua de la manifestació, amb una llibreta i una càmera i ganes d’explicar què passava. De cop, els manifestants que hi havia davant van començar a córrer cap a nosaltres, i en aquell moment vam confiar que els mossos només reprimien el principi de la manifestació. Vam continuar amb la nostra tasca de recollir informació. Però en un moment donat la gent que hi havia darrere nostre també va començar a córrer cap a nosaltres fins que ens vam trobar tots acorralats. Bastants persones ens vam quedar a la vorera de Via Laietana amb les mans alçades, demanat que no carreguessin contra nosaltres. Van ser uns minut de molta tensió durant els quals vam veure un noi estirat a terra darrere on eren els mossos, un periodista ferit i una sabata a terra.

Els mossos en aquell moment carregaven contra els que eren a la via principal, i els que érem a la vorera confiàvem que les coses no es complicarien tant i més quan estàvem en una posició d’indefensió, amb les mans alçades. Però els antiavalots van començar a carregar contra tothom que hi havia al carrer.

Ningú sabia cap on córrer, semblava que no hi havia espai pel diàleg i així va ser. Durants uns minuts tot van ser corredisses, cops de porra i molta angoixa.

Quan finalment vam aconseguir allunyar-nos-en, l’angoixa es va convertir en ràbia. Els mossos literalment ens havien acorralat per tots costats. No podíem creure el que havia passat però el més important és que això no és un fet aïllat. A la Facultat de Lletres de la UAB va passar una cosa semblant fa gairebé un any, amb la diferència que no hi havia càmeres. Ahir al matí va tornar a passara a la UB  i al vespre es van sobrepassar tota mena de límits.

Resultats de la càrrega policial: estudiants, periodistes i un nen de 10 anys ferits, i molta ràbia per part del moviment estudiantil.

Ens en vam anar a dormir pensant que l’endemà els mitjans no farien justícia amb la realitat, però almenys aquest matí el cap de  Policia ha declarat que l’actuació dels mossos va ser desmesurada i que revisarà els protocols d’actuació.

Permalink 7 comentarios

vint motivacions per fer vintdits

marzo 12, 2009 at 3:31 pm (Articles)

1. explicar el que veiem

2. tocar vint tecles i més

3. ser crítiques però alhora constructives

4. ser obertes a totes les opinions, sempre que siguin constructives

5. ser responsables

6. ser curioses, però no xafarderes

7. saber rectificar

8. tenir en compte que hi ha molts punts de vista

9. dissimular la nostra subjectivitat

10. acceptar propostes alienes

11. intentar que periodisme no sigui una paraula malsonant

12. ser originals i innovadores

13. evitar tabús i supersticions

14. prescindir dels tòpics i prejudicis

15. sortir sovint al carrer

16. aprofundir

17. buscar sempre l’origen

18. parlar de temes oblidats

19. acceptar les nostres limitacions

20. intentar complir el que ens hem proposat

Permalink Dejar un comentario