vintdits

La nova llei antitabac: la recerca del consens impossible

marzo 18, 2010 at 6:41 pm (Articles)

Mariona Forcat i Marta Rubio

Juan Prat Blanco regenta el restaurant El Yantar de la Ribe­ra des del 1992, un restaurant al barri de la Dreta l’Eixample de Barcelona, especialista en men­jar a la brasa. Des del 2004, té habilitada una sala per a fuma­dors i una altra per a no fuma­dors. El restaurador es mostra contrari a l’aplicació de la nova llei antitabac, però és conscient que fumar és nociu per la salut i per tant, la seva crítica no es queda en la negació: “sabem que fumar s’acabarà, que ens n’ensenyin, però que no ho fa­cin a cops de bastó”. Amb peda­gogia és com creu que s’hauria d’aplicar la nova reforma de la Llei Antitabac 28/2005.

Joan Prat Blanco, al seu restaurant El Yantar de la Ribera. /M.F

Aquesta consigna és la que repeteix aquest empresari del món de la restauració quan li pregunten per la prohibició de fumar en espais tancats i pú­blics, inclosos bars i restau­rants. “En comptes de dictami­nar, ensenya”, així és com creu Prat que s’hauria d’implantar la nova normativa sobre el tabac, ensenyant a les escoles, però sobretot, a la gent adulta que té més assumits uns costums i que resulten més difícils canviar.

“Quan a les empreses ta­baqueres els va interessar fer propaganda del tabac, a les pel•lícules només es veia a ac­tors fumant per tot arreu, llavors ens van ensenyar a fumar”, afir­ma el restaurador. I demana que si ara volen que la gent deixi de fumar, que se’ls ensenyi a no fer-ho, tal i com ho van fer quan van decidir “ensenyar-nos-en”.

No obstant, Prat és conscient que la nova llei antitabac, la qual contempla prohibir fumar en tots els llocs públics, inclo­sos els bars i llocs d’oci; un dia o altre s’aplicarà, però considera que la reforma que vol aprovar la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, és un fracàs de la llei del 2005 ja que molts bars i res­taurants van optar per continuar deixant fumar ens els seus esta­bliments. De moment, no està previst fins al juny l’aplicació de la norma tal com va anunciar fa 15 dies la ministra. Jiménez havia promès que s’aplicaria durant el primer semestre de l’any però, segons la ministra de salut, s’ha hagut de fer una moratòria de l’aplicació pel difí­cil consens entre totes les parts: defensors del tabac, gremis de restauradors i associacions en contra del tabac. En aquest sen­tit l’encarregat del Yantar de la Ribera diu que “han volgut fer la llei perquè tothom estigués content i això no pot ser”.

És en aquesta qüestió, el di­fícil consens, on Juan Prat co­incideix amb Rodrigo Córdoba, metge de família i vicepresident segon i responsable de comu­nicació del Comitè Nacional per a la Prevenció del Taba­quisme (CNPT) i destacat per la seva defensa aferrissada de l’aplicació de la nova llei anti­tabac. Córdoba creu que la mo­ratòria de la llei per raons d’un consens difícil és “una excusa massa poc convincent” i quali­fica la decisió “d’ingènua” per­què una llei mai no acontenta a tothom.

Per la seva banda, Prat Blan­co afegeix que “aquesta llei és una gran paradoxa perquè l’Estat és el que permet ven­dre tabac a les empreses que s’hi dediquen, però en canvi, fa lleis en contra”. Des del seu punt de vista, opina que si l’Estat vol prohibir fumar a tot arreu, el primer que hauria de fer és no obtenir guanys econò­mics de la venta de tabac per­què si no es produeix una gran incongruència dins la institu­ció. El del Yantar de la Ribera proposa que els beneficis que l’Estat s’emporta del tabac, es destinin a un fons per tractar les persones que sofreixin malal­ties per culpa d’estar exposats al fum del tabac, és a dir, per invertir en tractaments per als fumadors passius. Però, en canvi, que les persones que fumen siguin elles mateixes les que es facin càrrec de les despeses que els ha provocat la seva addició al tabac.

Diners perduts

Quan es va aprovar aquesta llei l’any 2005, El Yantar de la Ribera va ser dels primers res­taurants de Barcelona que va començar les obres per poder mantenir entre un 18 i un 22% del local per a persones fuma­dores i hi va invertir un total de 54.000 euros en reformes per poder instal•lar un separador d’ambients mitjançant una vi­driera, un aparell que desprèn una cortina d’aire i també, una nova instal•lació d’extracció de fum al sostre. L’encarregat del restaurant es mostra molt pessi­mista i creu que no rebrà cap ti­pus de compensació pels diners que s’ha gastat quan s’apliqui la nova llei, ja que les obres que va dur a terme no serviran per a res, igual que els hi passarà a molts altres que, en el seu mo­ment, van fer obres en els seus respectius bars i restaurants.

Per altra banda, Rodrigo Córdoba subratlla que només 1 de cada 100 locals van haver de fer reformes i que per tant, “és poc raonable”. Dada que es basa en un estudi que el mateix CNPT va presentar l’octubre del 2009, per demostrar que l’impacte econòmic que es vol fer creure que patirà el sector de l’hostaleria “no es pot fonamen­tar”. A més, Córdoba diu que “no hi ha cap evidència cientí­fica i econòmica que demostri que els bars, restaurants i tot el sector en general hi perdrà econòmicament”.

En aquest aspecte també es va pronunciar la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, quan el 16 de febrer va comunicar la demora que hi hauria en l’aprovació de la llei. Jiménez va revelar que l’efecte que es produiria en l’economia espanyola seria nul, ni positiu ni negatiu, tot i que respectava la por que tenia la patronal de l’hostaleria que va vaticinar el tancament de 70.000 locals i 200.000 aturats a causa d’aquesta mesura.

El representant de comunica­ció del CNPT fa referència a les queixes del gremi d’hostaleria insisteix que “no es poden de­fensar uns drets que no són els seus perquè està demostrat que l’hostaleria defensa la indústria tabaquera, ja que és la que hi perdrà econòmicament quan s’aprovi aquesta llei”. Córdoba afegeix que “l’hostaleria hauria de defensar els seus drets que són els de treballar sense fum”.

Tanmateix, Córdoba està d’acord amb què els que van haver de fer obres, “se’ls hau­ria d’oferir algun tipus de com­pensació per els costos que van haver de suportar, però creu que això ja s’està estudiant.

Però el restaurador del Yan­tar de la Ribera afirma amb contundència que ell nota com el fluxe de clients ha disminuït des de l’any 2005, ja que té més reserves per a la zona de fumadors que no per a la de no fumadors i que això ha fet que en moltes ocasions hagués de dir als clients que no els podia oferir una taula.

I en aquest context d’incoherències, queixes, opo­sicions i previsions de futur la ministra vol arribar al consens. Trinidad Jiménez és conscient de la dificultat d’arribar-hi però, tant un defensor de la llei com un opositor coincideixen en què les lleis mai beneficien a tothom. Consens impossible?